Les excavacions arqueològiques realitzades al jaciment del turó de la Font de la Canya han permès documentar un notable ventall de materials (ceràmics, metàl•lics, arqueobotànics, etc.) relacionats directament amb la practica de la vitivinicultura i el consum del vi. A la fase mes antiga de l’assentament (preiberic o primera edat del ferro) del segle VII aC, es documenta el conjunt mes nombrós de llavors arqueològiques de Vitis vinifera ssp. vinifera en tot el nord-est peninsular. Els materials ceràmics d’importació relacionen directament la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. A partir de la fase d’època ibèrica (segles VI-II aC) augmenten els indicadors relacionats amb l’arboricultura de la vinya: podalls de ferro per al manteniment de la vinya, una base de premsa per a fer vi, àmfores per al transport, etc. Durant aquesta fase te lloc la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al Penedès i Catalunya.

Es per aquests motius que el jaciment ibèric del turó de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, és confirma, en l’estat de la recerca actual com l’origen de la vinya a Catalunya i un potent centre de mercaderies de l’antiguitat.